L’IVA és un impost indirecte que grava les transmissions de béns o serveis amb contraprestació econòmica i funciona mitjançant l’aplicació del gravamen o tipus impositiu sobre l’import de les transaccions, ja sigui sobre les compres (que s’anomena IVA suportat), o bé sobre les vendes (que s’anomena IVA repercutit).
Hi ha tres tipus impositius (superreduït, reduït i general) recollits per la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l’impost sobre el valor afegit en el títol VII.
Fins ara, les entitats funcionaven, respecte a l’IVA com a subjectes passius: l’havien de pagar quan compraven i contractaven béns i serveis, però no se’l podien rescabalar, perquè no repercutien IVA als seus béns i serveis (ben sovint considerats exempts d’acord amb l’article 20 de la Llei de l’Impost sobre el Valor Afegit). Des d’aquest punt de vista, moltes entitats s’assimilaven a consumidors finals per la dinàmica de les seves activitats o per l’exempció d’alguns dels serveis que presten.
Així, l’IVA acabava convertint-se en una de les majors càrregues tributàries que havien de patir les entitats sense ànim de lucre, ja que tot l’IVA que suporten esdevé no deduïble i, per tant, per a les entitats és cost.
En la part positiva, per aquesta raó, fins ara les entitats no han hagut de fer cap tràmit administratiu en relació amb aquest impost (declaracions trimestrals i anuals), com tampoc ho han de fer els consumidors finals que paguen l’IVA.
Això vol dir, que les Ampa i Afa esdevinguin «consumidor final» a efectes de gestió de l’IVA i que, per tant, no hagin de declarar aquest impost. Però amb el canvi amb la Llei 28/2014, de 27 de novembre aquesta situació canvia pel que fa a la consideració de rendes exemptes i no exemptes. Per tant, les Ampa i Afa hauran de declarar IVA en aquelles rendes no exemptes i no hauran de declarar-lo en aquelles rendes exemptes que provenen d’activitats no subjectes a aquest impost, com és el cas de les activitats de menjador, extraescolars i esportives.
És evident que les entitats, des d’aquesta nova perspectiva deixen de ser consumidors finals, perquè si repercuteixen l’IVA se l’han de poder deduir. Però tampoc es poden deduir la totalitat de l’IVA, perquè una part d’ell correspondrà a les activitats exemptes que realitzen i per tant no tots els ingressos correspondran a activitats en què es repercuteix l’impost…
Cal doncs un mecanisme per poder deduir parcialment l’IVA suportat en base al fet que també parcialment repercuteixin l’IVA. La idea és que només es podran deduir IVA en la mateixa mesura que el repercuteixin. Aquest càlcul es coneix amb el nom de regla de la prorrata. Es basa en el càlcul de la proporció que representen els ingressos que permeten repercutir IVA sobre el total d’ingressos (sense tenir en compte ni els donatius ni les subvencions, però en alguns casos sí les quotes de socis).
Es pressuposa que aquesta mateixa proporció és vàlida per al conjunt de compres i s’aplica sobre l’import de l’IVA suportat per determinar la quantitat deduïble. La part no deduïble passa a ser despesa de l’exercici per a l’entitat.
En alguns casos, d’entitats amb major complexitat o sectors diferenciats d’activitat, valdrà la pena aplicar la regla de prorrata especial. En aquest cas ens caldrà portar de manera separada la comptabilitat i informació dels diferents blocs d’activitats, gestionant la part que permet repercutir IVA com si fos una activitat empresarial (comparant la totalitat dels imports d’IVA suportat i repercutit d’aquestes activitats) i la part que no permet repercutir IVA com a consumidor final.
Els documents que cal portar en el cas de gestionar l’IVA serà un llibre o registre de factures emeses i un llibre o registre de factures rebudes. Tota aquesta informació l’haurem de reflectir al model 303 d’Hisenda cada trimestre com a màxim el dia 20 de cada abril, juliol, octubre i gener. Anualment s’ha de presentar un resum anual, model 390, en què recopilem tota la informació referent a l’IVA que hem anat presentant cada trimestre.
Si estem sota el règim de prorrata, és en aquest resum anual on recalcolarem el percentatge de la prorrata aplicable i regularitzarem els imports de tot l’any, incorporant aquesta regularització a la casella corresponent del model 303 del darrer trimestre, el quart (mes de gener), que es presenta conjuntament amb el resum anual.
Fonts consultades:
– Nou escenari fiscal de les entitats sense ànim de lucre. Diputació de Barcelona.
– Les obligacions fiscals de les entitats no lucratives. Alícia Artiaga. Útil pràctic Torrejussana.